Fa uns dies vam criticar les conclusions d’un article comparatiu entre les 26 i les 29” publicat en una revista (Solo Bicing) on es treien unes conclusions que tot i ser certes, el mètode escollit per treure les conclusions eren d’aficionats.
L'Arnau en una de les etapaes de muntanya de a la Titnadesert 2008 amb la primera incursió del Projecte Priscilla.
Una de les conclusions era que a les de 29” els hi costa més pujar per pujades molt fortes en igualtat de condicions. I és cert, però, realment te tanta importància com per que sigui un motiu decisiu a l’hora de decantar-se per una mida de roda o una altre?. Vem comentar que nosaltres ho sabíem i que ho explicaríem. A veure si ho aconseguim... No és una cosa que em resulti fàcil d’explicar per que hauríem d’entrar en conceptes de física que se m’escapen una mica, però de totes maners ho intentarem.
O sigui que “Échale sobrino!!”
Com hem dit abans, és cert que a una bici de 29” li costa més que a una de 26” pujar per un desnivell fort en igualtat de condicions.
Que vol dir en igualtat de condicions? Evidentment, que pugen exactament per mateix lloc, i que ho fan amb la mateixa relació de transmissió, o sigui, que avancen els mateixos cm per cada volta de biela.
Però com és possible que tenint la mateixa relació de transmissió costi més pujar?
La culpa la te el Senyor Palanca i la seva llei. Les rodes de 29” tenen un diàmetre de roda més llarg, i per lo tant un radi de circumferència més llarg. Això vol dir que la distancia des de on s’aplica la força (el pinyó) a on s’entrega (el punt de resistencia on el neumàtic entre en contacte amb el terra) és més llarga en una roda de 29” que en una de 26”. Aquesta distancia seria la palanca, i quan més llarga segui la palanca més ens costarà pujar.
L'Ariadna en la etapa reina de la muntanya de a la Titnadesert 2009 amb la segona incursió del Projecte Priscilla.
Però això es tant greu com sembla?
Depèn, si haguéssim de fer una crono escalada les 29” podrien ser un desavantatge, i dic podrien per que si som capaços de rodar per sobre els 10, 12 o 15 km/h aquest desavantatge desapareix per que entra en joc un altre concepte físic, la inèrcia (i totes aquelles coses del par, el moment de força, etc.. que se m’escapen una mica...).
Amb això volem dir que els inconvenients els trobarem en pujades fortes que no es deixin rodar per sobre els 10 o 15 km/h.
És aquí on cal fer un exercici de reflexió, realment és un inconvenient aquest aspecte de les 29”? en el cas que vulguem fer una sortida circular dels kilòmetres que sigui, ens torbarem que fem el mateix desnivell de pujada que de baixada, per lo tant aquest problema només el tindrem a la meitat del recorregut que acumula el desnivell de pujada. En el pitjors dels casos, la meitat del desnivell acumulat el farem per fortes pujades on ens costarà una mica més pujar en relació a les bicis de 26”. O sigui, que només aniríem pitjor durant el 25% del total del recorregut mentre que en la resta, pujades mitges i suaus, i baixades, (el 75% del recorregut restant) anirem amb un punt d’avantatge.
Conclusió: A les 29ous els hi costa més fer pujades fortes, però aquestes pujades acostumen a ser insignificants en el total d’un recorregut de BTT.
Ben explicat, però et deixes una variable important, la dificultat tècnica del terreny. Bona part de les pujades en les que en btt anem per sota dels 10km/k són en terrenys complicats i la roda de 29 té una millor tracció i supera els esglaons amb més facilitat per lo que, fins i tot on teòricament la física afavoreix les 26”, poden sortir perdent.
ResponderEliminar