viernes, 25 de febrero de 2011

Una mica de 29ous per EEUU

Us penjo un video d'uns que saben passar-s'ho bé amb les seves 29ous.

No son campions del mon, ni uns amaters de nivell però deu nido el graons que baaixen... un dia haurem de fer una visita al Tio Sam i que ens porti a fer algún sender.

Holiday Sweets. from lacemine29 on Vimeo.

viernes, 18 de febrero de 2011

Que els hi passa a les 29ous a les pujades fortes?



 Fa uns dies vam criticar les conclusions d’un article comparatiu entre les 26 i les 29” publicat en una revista (Solo Bicing) on es treien unes conclusions que tot i ser certes, el mètode escollit per treure les conclusions eren d’aficionats.


L'Arnau en una de les etapaes de muntanya de a la Titnadesert 2008 amb la primera incursió del Projecte Priscilla.

Una de les conclusions era que a les de 29” els hi costa més pujar per pujades molt fortes en igualtat de condicions. I és cert, però, realment te tanta importància com per que sigui un motiu decisiu a l’hora de decantar-se per una mida de roda o una altre?. Vem comentar que nosaltres ho sabíem i que ho explicaríem. A veure si ho aconseguim... No és una cosa que em resulti fàcil d’explicar per que hauríem d’entrar en conceptes de física que se m’escapen una mica, però de totes maners ho intentarem.

O sigui que “Échale sobrino!!”

Com hem dit abans, és cert que a una bici de 29” li costa més que a una de 26” pujar per un desnivell fort en igualtat de condicions.

Que vol dir en igualtat de condicions? Evidentment, que pugen exactament per mateix lloc, i que ho fan amb la mateixa relació de transmissió, o sigui, que avancen els mateixos cm per cada volta de biela.

Però com és possible que tenint la mateixa relació de transmissió costi més pujar?

La culpa la te el Senyor Palanca i la seva llei. Les rodes de 29” tenen un diàmetre de roda més llarg, i per lo tant un radi de circumferència més llarg. Això vol dir que la distancia des de on s’aplica la força (el pinyó) a on s’entrega (el punt de resistencia on el neumàtic entre en contacte amb el terra) és més llarga en una roda de 29” que en una de 26”. Aquesta distancia seria la palanca, i quan més llarga segui la palanca més ens costarà pujar.


L'Ariadna en la etapa reina de la muntanya de a la Titnadesert 2009 amb la segona incursió del Projecte Priscilla.

Però això es tant greu com sembla?

Depèn, si haguéssim de fer una crono escalada les 29” podrien ser un desavantatge, i dic podrien per que si som capaços de rodar per sobre els 10, 12 o 15 km/h aquest desavantatge desapareix per que entra en joc un altre concepte físic, la inèrcia (i totes aquelles coses del par, el moment de força, etc.. que se m’escapen una mica...). 

Amb això volem dir que els inconvenients els trobarem en pujades fortes que no es deixin rodar per sobre els 10 o 15 km/h.

És aquí on cal fer un exercici de reflexió, realment és un inconvenient aquest aspecte de les 29”? en el cas que vulguem fer una sortida circular dels kilòmetres que sigui, ens torbarem que fem el mateix desnivell de pujada que de baixada, per lo tant aquest problema només el tindrem a la meitat del recorregut que acumula el desnivell de pujada. En el pitjors dels casos, la meitat del desnivell acumulat el farem per fortes pujades on ens costarà una mica més pujar en relació a les bicis de 26”. O sigui, que només aniríem pitjor durant el 25% del total del recorregut mentre que en la resta, pujades mitges i suaus, i baixades, (el 75% del recorregut restant) anirem amb un punt d’avantatge.

Conclusió:  A les 29ous els hi costa més fer pujades fortes, però aquestes pujades acostumen a ser insignificants en el total d’un recorregut de BTT.

lunes, 7 de febrero de 2011

Magdalena d’hivern

A l’hivern sempre costa llevar-se dora per anar a fer una estirada de cames, i més quan des de fa uns dies anuncien que ve una onada de fred que deixarà nevada tota Catalunya (tot just fa una setmana). 



Fent cas omís a les perdicions del home del temps i a les alertes del Meteocat, deixem per més endavant la incursió planificada a la Catalunya profunda, limitant-nos a una matinal per Collserola. Total, si fa molt fred o ens mullen,  en mitja hora som a casa dutxats i calentets.

Però ves per on, el capricis del temps han volgut deixar en evidencia als meteoròlegs de torn regalant-nos un dissabte radiant de BTT per Collserola arrossegant guants, buff i demès coses d’abric a les butxaques del mallot...

Però lo millor no arriba fins al final. Desprès de 4 hores trialera amunt, trialera avall, toca donar per acabada la matinal amb una magnifica magdalena d’hivern a mig camí entre un muffin i un Coulant de xocolata. Brutal...!!!

El següent link el va penajr el Robert en un comentari d'un article del 29ous anterior, i hi podreu trobar una comparativa feta pel Chistoph Sauser entre una bici de 26" i una de 29". La valoració que s'hi fa és molt inteligent i descriu d'una manera molt acertada les ventatges i els inconvenients d'untilitzar una bici o una altre depenent del que es necessiti en cada moment. Gràcies Robert!!