Realment saps que és una bici de 29”? (1º part)

Molta gent ha sentit a parlar de les bicis de 29” i fins hi tot hi ha qui sap que es tracte d’unes bicis amb rodes més grans, però, quant més grans i per que?

Avui només ens centrarem la primera pregunta per no allargar-nos massa.

Per trobar una resposta cal fer una ullada a l’historia mitjanament recent de la bicicleta.

Fins l’aparició de les primeres bicis de muntanya, la mida de roda més utilitzada eren les conegudes 28”, com les clàssiques bicicletes angleses, holandeses, franceses, etc... ja fossin més urbanes o més esportives totes feien servir la mateixa mida de roda de manera genèrica, fins i tot les bicis índies.

Tour de França del 1925, els potrs de muntanya no estaven ni asfaltats. Us imagineu fer la Pedals de Foc Non-Stop amb una bici de carretera de l'època i sense marxes? (les rodes que utilitzaven a les hores deurien ser unes 700x28c (28-622) llises!!)

Però que va fer que apareguessin les 26”? diu la llegenda, més o menys certa, que els carters del Far West feien servir  bicis de 26” degut a la complexitat de la seva feina. En aquella època a Amèrica del Nord no estava tant urbanitzada com Europa o Àsia i els carters havien de fer grans trajectes praderes a traves i carregats fins els topes per repartir les cartes. Això va afavorir l’ús de les rodes de 26” ja que aconseguien ser rodes més robustes que les de 28”. Fins i tot el “Tio Sam” va crear la “U.S. Army 25th Infantry Bicycle Corps” cap allà l’any 1896 amb bicis de 26”.

Les bicis de la "U.S. Army 25th Infantry Bicycle Corps." al 1896.

Com ja se sap, anys més tard, una colla de hippies californians van aplegar un seguit de bicis que compartien genètica amb les antigues bicis del servei postal americà per llançar-se muntanya a vall ja que eren les úniques que aguantaven.

Diuen les males llengües que Gary Fisher va ser uns dels primers a posar-li canvis a una d’aquestes bicis per que a més a més de baixar també poguessin pujar. I junt amb un seguit de personatges de renom com Tom Ritchey i d’altres, se’ls ha considerat els pares del BTT.

Gary Fisher corrent amb una de les primeres BTT i amb uns dels primers cascs.

Això va passar a mitjans dels 70 i no va ser fins a finals dels 90 que al mateix Gary Fisher se li va posar al cap fer una bici amb rodes de 29”, el motiu en cara no el tenim clar tot i que intentarem esbrinar-ho.

Durant el 1999 i el 2000 Gary Fisher es va posar al cap desenvolupar una bici de 29” amb una geometria similar a una bici de 26”. “Qui ho havia dit que les bicis habien de ser de 26”?” però el primer problema no va trigar a sortir. Els neumàtics. Junt amb WTB van crear la primera coberta de muntanya per rodes de 29”, la WTB Nanoraptor 29x2.0, una copia exactament proporcionada de la seva germana petita de 26”. Desprès de resoldre alguns aspectes tècnics com les forquilles i algun altre component, al 2001 Gary Fisher presenta en el seu catàleg la primera bici de 29” per vendre comercialment.

Desprès d'un canvi d'impressions sobre les 29" amb l'extravagant Gary Fisher a l'Eurobike del 2008.

Al 2003, desprès de fer-se molt passat, Gary Fisher va aconseguir legalitzar les bicis de 29” a ulls de la UCI, i el 2005 una bici de 29” va guanya el primer Campionat Nacional (USA) en la modalitat de 24h.

Avui, quasi 10 anys més tard de la venta comercial de la primera bici de 29”, mentres aquí casa nostre els asèptics i dels defensors de les 29” no parem de buscar excuses que avalin les nostre idees, ja hi ha quasi una trentena d’empreses a tot el món que aposten de manera clara per les bicis de 29” oferint un espai ben definit en els seus catàlegs.

D’aquesta manera queda evidenciat que les bicis de muntanya recuperen la mida de roda que fa molts anys va ser estandar, les 28”, o 29”, que bé a ser el mateix.

Que vol dir que 28” y 29” son el mateix? Doncs si. Una llanta de bicicleta urbana o trekking de 28” i una llanta de 29” tenen exactament el mateix diametre. I fins hi tot hi podríem afegir que una llanta de bicicleta de carretera es de la mateixa mida que les anteriors, sense tindre en compte la seva amplada.

Però que ho fa que unes es diguin 28”, 29” o 700C??? És molt senzill aquestes mides responen al diàmetre exterior de la roda amb el neumàtic muntat.

La mida de 700c respondria a una amplada de cobertes de 18 a 28 mm d’ample, o el que és el mateix, de ¾ de polzada a 1.0 o 1.3 polzades. O sigui, cobertes de carretera.

Les 28” respondrien a una amplada de cobertes de 32 a 47 mm d’amplada, que serien 1.5 a 1.75 polzades. Cobertes de ciutat, trekking o ciclocross amb més o menys dibuix.

I les 29” serien totes aquelles de 48 mm o més d’amplada, de 1.9 polzades en amunt. Cobertes de muntanya o Balloonbikes de ciutat.

Tot aquest guirigall ja fa temps que esta resolt amb el sistema de mesura ETRTO que es basa en anomenar les mides de les cobertes per les seves mides en mil·límetre, l’amplada de la coberta i el diàmetre del taló de la coberta. Son aquells numerets que hi ha al costat del neumàtic que posen 23-622 en el cas de les cobertes de carretera, 42-622 en els trekking o 50-622 en les 29”. Sopresa! Totes les llantes fan 622 mm de diametre!

Per tindre una referència, la mida d’una coberta de BTT de 26” seria 50-559 (26x2.0), per exemple.

A la l'esquerra una roda de 29" i a la dreta una de 26"( Boulmane-Dades 2007).

Tota aquest explicació era per donar a entendre l’origen de les 29ous i per aclarir que aquestes rodes son un 10% (11,2% per ser exactes) més grans que les d’una BTT de 26”.

Entrevista a Carles Bernat

Les primera entrevista que publicarem poden semblar que son per mirar-nos el melic però res d’això, és la nostre manera de presentar-nos i explicar la nostre relació amb les 29”.

Carles Bernat

Es un ciclista amateur de BTT des de fa una pila d’anys, és fàcil veure’l a les curses de BTT més importants. Autor, entre altres, del Bisonte Team i fanàtic de les curses de resistència tipus marató i 24 hores en BTT o les mítiques brevets en bici de carretera. Va tindre la seva primera trobada amb les 29” al mig de l’Atles marroquí amb el primer prototip de la bicicleta del Projecte Priscilla a finals del 2007. Mesos més tard, des del mateix projecte se li va demanar que proves la bici definitiva durant dos setmanes a mode de test per poder valorar els aspectes positius i negatius de la bici Priscilla. Pel que sembla aquest fet va canviar la seva manera de plantejar-se la bicicleta de muntanya.

.- Carles, des de fa anys competeixes encurses de bicicleta de muntanya quasi cada cap de setmana, i que cada estiu participes en curses europees d’alt nivell per etapes. Amb aquest bagatge podem entendre que de bicicletes hi entens una mica. A les hores la pregunta està servida, quins son els motius que et van fer decidir per una bici de 29”?

Fins no fa gaire només podies comprar mtb’s de 26”, no hi havia altra opció. Això vol dir que 26” és la millor roda per una mtb? Doncs fins ara se suposava que si o fins i tot jo mai m’ho havia plantejat perquè era la única opció que hi havia. Per sort va caure a les meves mans una bici de 29”, l’Amaro Priscilla i se’m va obrir una nova manera d’anar en bici en la qual m’ho passava millor i em feia anar més ràpid. Vaig decidir que en volia una, desprès vaig provar la Niner de Demo Bike d’Espaibici, una SIR9 de cromoly  amb la qual vaig córrer força curses i va confirmar les primeres sensacions, era més ràpid. I ara finalment tinc la meva pròpia 29”, una Niner Air9 Carbon amb forquilla rígida i amb la qual tinc les mateixes sensacions que vaig tindre amb la primera 29” que vaig provar; m’ho passo millor i sóc més ràpid.

 Ariadna Tudel va aconseguir la 1º posició a la Titan Desert '09 amb la Priscilla

.- Creus que és una nova moda vinguda dels Estat Units o que realment aporta avantatges?

Això ho dirà el temps, de moment es pot considerar una moda, però estic segur que perdurarà i consolidarà com una altra opció, no venen a substituir a les 26”, però les 29” han vingut per quedar-se.

.- Entre totes les bicis de 29” per que vas triar la Niner?

 Decidit a voler una 29” vaig mirar de diferents marques i la veritat és que la Niner Air9 Carbon és la bici més maca que he vist mai. Un “flechazo”. Desprès em vaig informar de la marca que poc o res coneixia, tampoc anava a comprar una cosa només per l’estètica i Niner em va donar confiança. Què millor que comprar una bici d’una marca que només fabrica bicis de 29”?

 La Niner Air9 Carbion den Carles

.- I per que la Air9 Carbon?

Perquè era la millor bici d’XC i Marathon de Niner que és el que faig. Un quadre i forquilla de carbono d’estètica impecable i impactant amb molt bones prestacions, una bona base per una bona bici.

.- Que es el que més t’agrada de rodar amb La Niner Air9 Carbon?

Amb un quadre molt rígid, forquilla rígida i 9’2kg tota la força que fas als pedals per per tirar endavant, res de comprimir suspensions o arrossegar-les, tot endavant. És molt fàcil fer-la embalar i un cop envelada és un coet, les rodes grans mantenen la velocitat i donen seguretat, els obstacles es superen de manera més fàcil i no et frenen tant. És fantàstic!

 
.- Que és el que menys t’agrada de la Niner Air9 Carbon?

La teoria diu que costa arrancar la bici, potser jo no ho noto tant pel poc pes, però que no ho noti no vol dir que no sigui així. En alguna corba molt tancada de veritat pot costar fer-la girar, però te que ser molt tancada. Amb unes tapes pots triar el format del pedalier; BB30, estándar shimano o singlespeed. Hagués preferit un pedalier normal per Shimano i prou, el que no hi és no s’espatlla, això només pot donar problemes, esperem que no. I em sembla increïble que de sèrie no porti la tanca del seient amb el que arriba a costar (vaig comprar-me el kit de quadre + forquilla + rodes).

.- Les primeres unitats de la Niner Air9 Carbon van trigar una mica a arribar a Espanya per uns problemes en la producció de Niner. Això va fer que durant uns mesos et quedessis sense bicicleta tenint en la teva agenda compromisos per participar en curses com El Tour de França en BTT, les 24Doce de Madrid i la Transmaurien. Per poder participar en aquestes curses de prestigi, Espaibici et va cedir la seva Niner Demo Bike, una Niner SIR9 d’acer amb forquilla rígida. La pregunta que se’m ve al cap és, les bicis de 29”, millor amb forquilla rígida o amb suspensió?

 Una bici de 29” rígida absorbeix millor que no una de 26” rígida, però no tant com una de 26” amb suspensió. Sempre he dut 26” amb suspensió i ara que vaig amb rígida de carbono i 29” baixant la trobo a faltar en certes ocasions, sobretot quan hi ha sotracs molt continuats durant molta estona. Pujant sense dubtar-ho millor rígida, una suspensió l’acabes bloquejant i arrossegant el quilo de més que pesa. Tot depèn del tipus de conducció de cadascú i de les seves preferències a l’hora de pujar o baixar. Jo de moment em quedo amb la rígida de carbono, potser a la llarga m’agafo una suspensió i vaig combinant.

  Última etapa del Tour de france en BTT (l'Hexagonal) per Montmatre (Paris). 29" amb forquilla rígida.

.- Quines diferencies has trobat entre la Niner SIR9 i la Niner Air9 Carbon?

El pes a favor de la Air9, una és de carbono i l’altra de cromoly. I la forquilla, també dels mateixos materials, la de cromoly absorbeix molt menys i baixant el tub de direcció fletxa molt. La Air9 té la direcció cònica amb 1-1/5” a la base del tub de direcció, dóna més estabilitat. Per la resta les sensacions són idèntiques.

.- Que els hi diries als asèptics de les 29”?

Que ho provin!