viernes, 25 de febrero de 2011

Una mica de 29ous per EEUU

Us penjo un video d'uns que saben passar-s'ho bé amb les seves 29ous.

No son campions del mon, ni uns amaters de nivell però deu nido el graons que baaixen... un dia haurem de fer una visita al Tio Sam i que ens porti a fer algún sender.

Holiday Sweets. from lacemine29 on Vimeo.

viernes, 18 de febrero de 2011

Que els hi passa a les 29ous a les pujades fortes?



 Fa uns dies vam criticar les conclusions d’un article comparatiu entre les 26 i les 29” publicat en una revista (Solo Bicing) on es treien unes conclusions que tot i ser certes, el mètode escollit per treure les conclusions eren d’aficionats.


L'Arnau en una de les etapaes de muntanya de a la Titnadesert 2008 amb la primera incursió del Projecte Priscilla.

Una de les conclusions era que a les de 29” els hi costa més pujar per pujades molt fortes en igualtat de condicions. I és cert, però, realment te tanta importància com per que sigui un motiu decisiu a l’hora de decantar-se per una mida de roda o una altre?. Vem comentar que nosaltres ho sabíem i que ho explicaríem. A veure si ho aconseguim... No és una cosa que em resulti fàcil d’explicar per que hauríem d’entrar en conceptes de física que se m’escapen una mica, però de totes maners ho intentarem.

O sigui que “Échale sobrino!!”

Com hem dit abans, és cert que a una bici de 29” li costa més que a una de 26” pujar per un desnivell fort en igualtat de condicions.

Que vol dir en igualtat de condicions? Evidentment, que pugen exactament per mateix lloc, i que ho fan amb la mateixa relació de transmissió, o sigui, que avancen els mateixos cm per cada volta de biela.

Però com és possible que tenint la mateixa relació de transmissió costi més pujar?

La culpa la te el Senyor Palanca i la seva llei. Les rodes de 29” tenen un diàmetre de roda més llarg, i per lo tant un radi de circumferència més llarg. Això vol dir que la distancia des de on s’aplica la força (el pinyó) a on s’entrega (el punt de resistencia on el neumàtic entre en contacte amb el terra) és més llarga en una roda de 29” que en una de 26”. Aquesta distancia seria la palanca, i quan més llarga segui la palanca més ens costarà pujar.


L'Ariadna en la etapa reina de la muntanya de a la Titnadesert 2009 amb la segona incursió del Projecte Priscilla.

Però això es tant greu com sembla?

Depèn, si haguéssim de fer una crono escalada les 29” podrien ser un desavantatge, i dic podrien per que si som capaços de rodar per sobre els 10, 12 o 15 km/h aquest desavantatge desapareix per que entra en joc un altre concepte físic, la inèrcia (i totes aquelles coses del par, el moment de força, etc.. que se m’escapen una mica...). 

Amb això volem dir que els inconvenients els trobarem en pujades fortes que no es deixin rodar per sobre els 10 o 15 km/h.

És aquí on cal fer un exercici de reflexió, realment és un inconvenient aquest aspecte de les 29”? en el cas que vulguem fer una sortida circular dels kilòmetres que sigui, ens torbarem que fem el mateix desnivell de pujada que de baixada, per lo tant aquest problema només el tindrem a la meitat del recorregut que acumula el desnivell de pujada. En el pitjors dels casos, la meitat del desnivell acumulat el farem per fortes pujades on ens costarà una mica més pujar en relació a les bicis de 26”. O sigui, que només aniríem pitjor durant el 25% del total del recorregut mentre que en la resta, pujades mitges i suaus, i baixades, (el 75% del recorregut restant) anirem amb un punt d’avantatge.

Conclusió:  A les 29ous els hi costa més fer pujades fortes, però aquestes pujades acostumen a ser insignificants en el total d’un recorregut de BTT.

lunes, 7 de febrero de 2011

Magdalena d’hivern

A l’hivern sempre costa llevar-se dora per anar a fer una estirada de cames, i més quan des de fa uns dies anuncien que ve una onada de fred que deixarà nevada tota Catalunya (tot just fa una setmana). 



Fent cas omís a les perdicions del home del temps i a les alertes del Meteocat, deixem per més endavant la incursió planificada a la Catalunya profunda, limitant-nos a una matinal per Collserola. Total, si fa molt fred o ens mullen,  en mitja hora som a casa dutxats i calentets.

Però ves per on, el capricis del temps han volgut deixar en evidencia als meteoròlegs de torn regalant-nos un dissabte radiant de BTT per Collserola arrossegant guants, buff i demès coses d’abric a les butxaques del mallot...

Però lo millor no arriba fins al final. Desprès de 4 hores trialera amunt, trialera avall, toca donar per acabada la matinal amb una magnifica magdalena d’hivern a mig camí entre un muffin i un Coulant de xocolata. Brutal...!!!

El següent link el va penajr el Robert en un comentari d'un article del 29ous anterior, i hi podreu trobar una comparativa feta pel Chistoph Sauser entre una bici de 26" i una de 29". La valoració que s'hi fa és molt inteligent i descriu d'una manera molt acertada les ventatges i els inconvenients d'untilitzar una bici o una altre depenent del que es necessiti en cada moment. Gràcies Robert!!

martes, 25 de enero de 2011

Rodacorriols testant una 29ous


Avui us presento el testimoni del Ferran, un altre boig de les bicis, que ha catat un bici de 29” per primer cop.

En el seu blog ha penjat les sensacions que li ha produït anar amb una bici de rodes grans i totalment rígida, i pel que sembla, li ha agradat força, i això és un problema per dos motius, el primer, per que entre la bici de muntanya, el tàndem de muntanya, la Brompton, i les bicis de la parella, al final hauran de dormir al replà de l’escala, i el segon problema, serà haver de decidir cada dia  amb quina bici surt...

Bé, aquí us deixo el començament del article del seu blog:

29er Espaibici

Per fi he pogut provar les rodes grans, és el que toca :) Fa uns anys van ser les dobles i ara entren les 29er, els usuaris determinarem on ens sentim més còmodes. Per diversos motius, porto temps donant-li voltes a fer el canvi al nou format i un dia, parlant amb en David d'Espaibici sobre models de 29", em va recomanar provar-la i sortir de dubtes. I fet! Aquest cap de setmana he pogut fer 100km en tres sortides amb la 29er Demotest de la botiga.

Per continuar lleguin l'article, punxa aquí!!!!

lunes, 10 de enero de 2011

Bici Monegal


Avui farem una critica a les revistes de BTT i al poc rigor informatiu que s’hi pot trobar. És una llàstima que en el nostre país no disposem d’una premsa especialitzada d’opinió pròpia i que digui les coses com son sense estar lligats a la por de perdre un anunciat important per la revista.

Aquesta actitud no fa més que desprestigiar l’opinió dels redactors i de la revista convertint-se en titelles de les marques que s’anuncien a les seves revistes, i enganyar als lectors que busquen assessorament.

Lo bo que te la premsa de qualitat es que diu les coses tal com son sense deixar-se influir per ningú. La crítica, ja sigui positiva o negativa, es la millor opció per informar a la gent, i per que cadascú es creí una opinió pròpia. I si als anunciants no els hi agrada la critica, doncs que millorin els seus productes.

D’aquesta manera potser la gent compraria més la premsa escrita per assessorar-se i no per llegir noticies poc rellevants, i les marques potser voldrien figurar en aquetes revistes per estar vinculades a una opinió amb criteri i prestigi en lloc de voler dictar el que els redactors han d’escriure.

Desprès de buidar el pap passem a la critica en si que ha motivat aquest article d’opinió.

No tinc l’hàbit de comprar revistes de BTT, tot i que si haig de fer un llarg viatge en tren o avió em serveixen de passatemps intentant treure l’entrellat d’algunes noticies, va bé per aprendre a llegir entre línies i entendre com son les coses en realitat, i no com les expliquen.

Tot i això, l’altre dia em van passar un Solo Bici, el nº 235, on figura una comparativa entre una bici de 26” i una de 29”. En el article hi figuren una sèrie de conclusions que a priori poden ser correctes o no, però si et llegeixes l’article sencer, fa que t’entrin molts dubtes de la veracitat de les conclusions i de la poca rigorositat deixant en entre dit els autors de la comparativa.

Per fer la comparativa han optat per agafar dos bicis de la mateixa marca i model, una Orbea Alma en 26” i una Orbea Alma en 29”. Molt encertat. Inclús s’han fixat que el pes de les dues bicis sigui el més similar possible, com diuen ells, així es podrà veure la diferencia real entre la diferencia de roda. Molt ben vist.

Però... se’ls hi ha passat una cosa per alt a l’hora de fer una comparació creïble que només compari el tany de roda, l’equipament de la bici. A part d’alguns detalls, com que porten rodes molt diferents (Shimano XT a la de 26” i Mavic C29ssMAx en la de 29”) que poden influir en les sensacions de la proba, ja que la rígides d’una i l’altre poden ser diferents, hi ha un aspecte molt més important a l’hora de provar la bici, i és que les bicis tinguin les mateixes transmissions en quant desenvolupaments es refereix. La bici de 26” porta una transmissió Shimano XT de 3 plats (44/32/24) i 10 pinyons (11/36) i la bici de 29” un Sram XX de 2 plats (39/26) i 10 pinyons (11/36).

La proba de la revista és resumeix en cinc punts diferencials que cal tenir en compte, les conclusions son les següents:

En pujades fortes, les 26” van millor
En pujades per trialeres, les 29” van millor
En pla, les 29” van millor
En curves, les 26” van millor
En baixades, les 29” van millor

Tot i que les conclusions es podrien donar més o menys per bones, encara que amb alguns matisos importants, ara volem fixar l’atenció en la primera conclusió sortida de la prova de les dos bicis teòricament idèntiques a excepció del tamany de roda. En pujades fortes, les 26” van millor.

Per fer aquesta afirmació és fàcil imaginar-se que han agafat les dos bicis i les han fet pujar per una rampa de consideració amb la marxa més curta. Però... la marxa més curta de la bici de 26” es 24/36 i la d 29” 26/36 (plat/pinyo).... o sigui, que la marxa curta de la bici de 29” és un 10% més llarga que la de 26”, cosa que la fa un 10% menys apte per les pujades.

Però la cosa no s’acaba aquí. Si a més a més tenim en compte que una roda de 29” allarga les marxes un 10%, significa que la diferencia real entre la bici de 26” i la de 29” a l’hora de fer una forta pujada és del 20% en detriment a la bici de 29”.

Així doncs es evident que els provadors han notat que costa més fer una pujada forta amb una bici 29” que amb una de 26”. La sensibilitat dels provadors és evident. Ara només fa falta que repeteixin la proba amb bicis amb les mateixes transmissions per publicar unes conclusions que s’ajustin a la realitat, encara que potser això vulgui dir dedicar temps i ganes a fer els coses bé en ves de fer-nos creure que han escrit la comparativa desprès de fer la proba o les fotos de la proba.

Es evident que a la comparativa feta per Solo Bici li falta solidesa però la afirmació de que a les bicis de 29” els hi costa més fer pujades molt fortes, es certa, tot i que la diferencia és relativa, també hagués estat interessant saber el per que costa més i si es un factor important.

Nosaltres ho sabem i ho volem explicar, però ho farem en un altre article.